Joan Comorera i Solé

el personatge: cronologia

  • Neix a Cervera el 5 de setembre de 1894

    fill d'una família menestral amb un pare republicà.

  • Mor el seu germà gran, Josep.

    a Sabadell durant la Setmana Tràgica de 1909, l'influeix fortament i accelera la seva vocació política.

  • Estudia magisteri, la seva primera vocació, a Lleida.

  • Amb 17 anys, se'n va a Madrid a treballar com a corresponsal del diari La Publicidad.

  • L'any 1913 funda i dirigeix a Cervera la revista republicana i anticlerical La Escuela

  • El 6 d'abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya.

    Enric Prat de la Riba n'és nomenat president.

  • L'estiu de 1914 s'estableix a Barcelona

    i s'incorpora als cercles republicans catalanistes.

  • El 28 de juliol de 1914 Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia.

    Comença la Primera Guerra Mundial.

  • Participa en la formació del Bloc Republicà Autonomista.

    De la mà de Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, participa en la formació del Bloc Republicà Autonomista.

  • El 18 de novembre de 1916 es casa a Barcelona amb Rosa Santacana

    la qual serà la seva companya tota la vida.

  • L'agost de 1917 esclata una vaga general revolucionària a tot l'Estat.

    El balanç de la repressió és d'uns 70 morts, 43 a Catalunya

  • El 6 de novembre esclata la Revolució d'Octubre a Rússia.

  • L'any 1917 s'està uns mesos a Tortosa

    on és detingut el dia 13 de novembre i processat per haver publicat un article que la Guàrdia Civil considera injuriós.

  • El 6 de gener de 1918 surt en llibertat provisional

    se'n va uns mesos a l'exili, a París. Al final de l'any s'acull a una llei d'amnistia i torna a Barcelona. De nou a Catalunya, s'afilia a la Federació Catalana del PSOE, que en el seu IV Congrés, per primera vegada, accepta el dret de Catalunya a autogovernar-se. Quan poc temps després el PSOE torna a les seves posicions antiautonomistes, l'abandona juntament amb altres socialistes catalans.

  • El 3 d'abril de 1919 s'aconsegueix la jornada de 8 hores

    El 3 d'abril de 1919, enmig de la vaga general que té com a origen la vaga de La Canadenca, s'aconsegueix la jornada de 8 hores, una reivindicació que fa més de trenta anys que s'arrossega i que s'aplica el mes d'octubre.

  • El 2 de juliol de 1919 Comorera embarca al vaixell Catalina cap a Buenos Aires

    on viu exiliat fins a l'any 1930, en què és expulsat de l'Argentina. A l'Argentina, s'integra ideològicament al socialisme. Ingressa al Partido Socialista de Argentina. Arriba a ser redactor en cap de l'òrgan oficial d'aquest partit, La Vanguardia.

  • El 30 d'abril de 1920 l'advocat Francesc Layret és assassinat per pistolers del Sindicat Lliure.

  • El 19 de març de 1923 és assassinat Salvador Seguí, el Noi del Sucre.

  • El mes de juliol de 1923 es funda la Unió Socialista de Catalunya (USC)

    formació política impulsada per Gabriel Alomar, Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans.

  • El mes de setembre de 1923 es produeix el cop d'Estat de Primo de Rivera.

  • Comorera col·labora amb Justícia Social

    òrgan de la USC, des de l'Argentina.

  • El 1930 s'està uns mesos a Montevideo.

  • Amb la proclamació de la República, l'estiu de 1931 torna a Catalunya.

  • S'incorpora a la USC

    De la mà de Serra i Moret i Campalans, s'incorpora a la USC i passa a formar part dels òrgans de direcció del partit.

  • L'abril de 1932 és elegit secretari general de la USC.

  • El juliol de 1933 és elegit president de la USC


  • El 19 de novembre de 1933 se celebren les eleccions al Parlament espanyol

    El 19 de novembre de 1933 se celebren les eleccions al Parlament espanyol que marquen el canvi de signe de la República amb la victòria electoral del centre i la dreta sobre l'esquerra republicana i socialista.

  • El 25 de desembre de 1933 mor Francesc Macià

  • El 3 de gener de 1934 Lluís Companys forma el seu primer Govern.

    Joan Comorera (USC) és nomenat conseller d'Agricultura i Economia. Els altres membres del Govern són: Ventura Gassol (ERC), Josep Dencàs (ERC), Martí Barrera (ERC, procedia de la CNT), J. Selves (ERC), Martí Esteve (Partit Català República) i J. Lluhí (Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra).

  • Després dels fets del Sis d'Octubre de 1934 és detingut

    i tancat al vaixell presó Uruguai amb la resta del Govern. Després del judici, és traslladat amb Companys i altres membres del Govern al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis).

  • A les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 són elegits cinc diputats socialistes

    A les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, dins de la candidatura del Front d'Esquerres de Catalunya, són elegits cinc diputats socialistes: Joan Comorera, Pelai Sala, Ramon Pla i Armengol, Jaume Comas (USC) i Amós Ruiz (PSOE); tres de comunistes: Joaquim Maurín (POUM), Miquel Valdés (PCC) i Pere Aznar (PCP), i dos de la Unió de Rabassaires: Josep Calvet i Pau Padró. Es forma un Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Lluís Companys, amb consellers republicans i Joan Comorera.

  • Torna a ocupar la conselleria d'Economia i Agricultura al Govern de la Generalitat de Catalunya

    Una vegada alliberat de la presó, Comorera torna a ocupar la conselleria d'Economia i Agricultura al Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Companys.

  • L'abril de 1936 es funden les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC)

    per la fusió de les joventuts socialistes, comunistes i nacionalistes radicals, afiliades directament a la Internacional Juvenil Comunista. El seu òrgan central de premsa és Juliol.

  • Comorera dimiteix del seu càrrec com a conseller de la Generalitat

    El mes de maig, Comorera dimiteix del seu càrrec com a conseller de la Generalitat per dedicar-se plenament al procés d'unificació de socialistes i comunistes.

  • Es constitueix el comitè d'enllaç

    Es constitueix el comitè d'enllaç format per Joan Comorera, Pau Cirera i Manuel Serra i Pàmies de la Unió Socialista de Catalunya; Pere Aznar, Artur Cussó i Agustí Cid del Partit Català Proletari; Rafael Vidiella, Víctor Colomer i Desideri Trilles del Partit Socialista Obrer Espanyol, i Miquel Valdés i Pere Ardiaca del Partit Comunista de Catalunya.

  • El 23 de juny de 1936 els representants dels quatre partits signen el document fundacional que fa públic els punts sobre els quals s'ha de basar el Partit Únic del Proletariat de Catalunya.

  • El 19 de juliol es produeix el triomf de les milícies dels sindicats

    els partits obrers i la Guàrdia Civil enfront de l'aixecament militar contra la República. Comença la Guerra Civil.

  • El 21 de juliol neix Treball.

    Pere Ardiaca n'és el primer director.

  • El 24 de juliol de 1936 s'acorda la constitució formal del partit

    El 24 de juliol de 1936 s'acorda, en un bar de la plaça del Pi, la constitució formal del partit, que pren per nom Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El primer Comitè Executiu el formen: Joan Comorera (secretari general), Pau Cirera i Miquel Serra Pàmies de la USC; Miquel Valdés, Felip García Matas i Pere Ardiaca del PCC; Rafael Vidiella, Joaquim Almendros i Víctor Colomer de la FC del PSOE, i Artur Cussó i Lluís Álvarez del PCP.

  • El 31 de juliol de 1936 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya:

    President: Lluís Companys (ERC)
    Cap del Govern: Joan Casanovas (ERC)
    Economia: Joan Comorera (PSUC)
    Comunicacions: Rafael Vidiella, (PSUC)
    Proveïments: Estanislau Ruiz Ponsetí (PSUC)
    Agricultura: Josep Calvet (Unió de Rabassaires de Catalunya)
    Justícia: Josep Quero (ERC)
    Cultura: Ventura GassoI (ERC)
    Governació: Josep M Espanya (ERC)
    Obres Públiques: Pere Mestres (ERC)
    Treball: Lluís Pruners (ERC)
    Sanitat: Martí Rouret (ERC)
    Serveis Públics: Josep Tarradellas (ERC)
    Assistència Social: Joan Puig i Ferreter (ERC)
    Finances: Martí Esteve (Acció Catalana)
    Defensa: Felip Díaz Sandino (Tinent coronel d' Aviació)

  • Joan Comorera propugna una política d'unitat antifeixista

    Des de la direcció del PSUC i des de la seva acció de govern com a conseller de la Generalitat, Joan Comorera propugna una política d'unitat antifeixista a l'entorn de l'objectiu indefugible de guanyar la guerra per damunt de tot i abans que tot.

  • El 7 d'agost de 1936 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya:

    President: Lluís Companys (ERC)
    Cap del Govern: Joan Casanoves. (ERC)
    Agricultura i Proveïments: Josep Calvet. (Unió de Rabassaires)
    Defensa: Felip Díaz Sandino (tinent coronel d'Aviació)
    Treball: Lluís ,Pruners (ERC)
    Justícia: Josep Quero (ERC)
    Obres Públiques: Pere Mestres (ERC)
    Cultura:, .Ventura Gassol (ERC)
    Sanitat: Martí Rouret (ERC)
    Assistència Social: Joan Puig i Ferreter (ERC)
    Serveis Públics i Economia: Josep Tarradellas' (ERC)
    Finances: Martí Esteve (Acció Catalana)
    Governació: .Josep M Espanya (ERC)

  • El 26 de setembre de 1936 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya:

    President: Lluís Companys (ERC)
    Serveis Públics: Joan Comorera (PSUC)
    Treball i Obres Públiques: Miquel Valdés (PSUC)
    Agricultura: Josep Calvet (Unió de Rabassaires)
    Sanitat i Assistència Social: A. Garcia Birlam (CNT)
    Economia: Joan P. Fàbregas (CNT)
    Proveïments: Joan J. Domènech (CNT)
    Justícia: Andreu Nin (POUM)
    Defensa: tinent coronel Sandino (tècnic independent)
    Seguretat Interior: Artemi Aiguader (ERC)
    Finances: Josep Tarradellas (ERC)
    Cultura: Ventura Gassol (ERC)
    Ministre sense cartera: Rafael CIosas (AC)

  • El 17 de desembre de 1936 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya.

    El president Companys delega les seves funcions executives en el conseller de Finances, Josep Tarradellas, com a conseller primer.
    Presidència: Lluís Companys (ERC)
    Finances i conseller primer: Josep Tarradellas (ERC)
    Proveïments: Joan Comorera (PSUC)
    Treball i Obres Públiques: Miquel Valdés (UGT-PSUC)
    Justícia: Rafael Vidiella (UGT-PSUC)
    Defensa: Francesc Isgleas (CNT)
    Economia: Dídac Abad de Santillan (CNT)
    Serveis Públics: Joan Josep Domènech (CNT)
    Sanitat i Assistència Social: Pere Herrera (CNT)
    Agricultura: Josep Calvet (U. Rabassaires)
    Seguretat Interior: Artemi Aiguader (ERC)
    Cultura: Antoni M. Sbert (ERC)

  • El 3 d'abril de 1937 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya:

    President: Lluís Companys (ERC)
    Finances i Cultura: Josep Tarradellas (ERC)
    Ordre Públic: Artemi aiguader (ERC)
    Defensa: Francesc Isgleas (CNT)
    Economia, Serveis Públics, Assistència Social i Sanitat: Joan Josep Domènech (CNT)
    Obres Públiques, Treball i Justícia: Joan Comorera (PSUC)
    Agricultura i Proveïments: Josep Calvet (Unió de Rabassaires)

  • El 16 d'abril de 1937 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya:

    President: Lluís Companys
    Justícia: Joan Comorera (UGT-PSUC)
    Treball i Obres Públiques: Rafael Vidiella (UGT-PSUC)
    Proveïments: Josep Miret (UGT-PSUC)
    Agricultura: Josep Calvet (Unió de Rabassaires)
    Defensa: Francesc Isgleas (CNT)
    Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social: Joan Josep Domènec (CNT)
    Economia: Andreu Capdevila (CNT)
    Seguretat Interior: Artemi Aiguader (ERC)
    Finances: Josep Tarradellas (ERC)
    Cultura: Antoni M Sbert (ERC)

  • El mes de maig de 1937 té lloc un enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat, el POUM i la FAI.

    El PSUC resta fidel al Govern legítim de Catalunya.

  • El 6 de maig de 1937 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya:

    President: Lluís Companys (ERC)
    Rafael Vidiella (UGT-PSUC)
    Valeri Mas (CNT)
    Joaquim Pou (Unió de Rabassaires)
    Martí Feced (ERC)

  • El 28 de juny de 1937 es forma un nou Govern de la Generalitat de Catalunya

    presidit per Lluís Companys, amb consellers republicans, del PSUC i la UGT, de la Unió de Rabassaires, i de la CNT, amb Pere Bosch Gimpera com a conseller sense cartera.
    President: Lluís Companys
    Treball i Obres Públiques: Joan Comorera (PSUC)
    Justícia: Rafael Vidiella (PSUC)
    Proveïments: Miquel Serra Pàmies (PSUC)
    Agricultura: Josep Calvet (Unió de Rabassaires)
    Serveis Públics: Joan García Oliver (CNT)
    Economia: Josep Esgleas Jaume (CNT)
    Sanitat i Assistència Social: Robert Alfons Vidal (CNT)
    Governació: Antoni M Sbert (ERC)
    Cultura: Carles Pi i Sunyer (ERC)
    Finances: Josep Tarradellas (ERC)
    Conseller sense cartera: Pere Bosch Gimpera

  • El 29 de juny de 1937 es forma un nou Govern de la Generalitat

    que perdurarà fins al final de la Guerra Civil. La CNT s'autoexclou.
    President: Lluís Companys
    Economia: Joan Comorera (PSUC)
    Treball i Obres Públiques: Rafael Vidiella (PSUC). A partir del 12 de gener de 1938 només Treball.
    Proveïments: Miquel Serra Pàmies (PSUC). El 12 de gener de 1938, s'extingeix el departament de Proveïments i passa a conseller d'Obres Públiques
    Agricultura: Josep Calvet (Unió de Rabassaires)
    Governació i Assistència social: Antoni M Sbert (ERC)
    Cultura: Carles Pi i Sunyer (ERC)
    Finances: Josep Tarradellas (ERC)
    Justícia: Pere Bosch Gimpera

  • El 24 de juliol de 1937 se celebra la I Conferència Nacional del PSUC a Barcelona.

    El PSUC passa de 6.000 militants en el moment de la seva fundació a 60.000.

  • Des del final del mes de gener fins al 23 de març de 1938, Comorera realitza un viatge d'uns dos mesos a Moscou

    per tal de presentar, i defensar, el PSUC davant la Internacional Comunista. Allà serà convidat a presenciar el judici estalinista contra els vells bolxevics Bukharin i d'altres.

  • El 15 de gener de 1938 l'aviació feixista bombardeja Tarragona i Reus.

  • El 16, 17 i 18 de març de 1938 l'aviació italiana bombardeja Barcelona i causa més d'un miler de víctimes.

  • El mes d'abril de 1938 les tropes franquistes comencen a avançar per terres catalanes.

  • El 3 d'abril de 1938 es produeix l'ocupació franquista de Lleida

    entre els dies 6 i 7 els franquistes ocupen Balaguer.

  • El 5 d'abril de 1938 el general Franco deroga l'Estatut d'autonomia de Catalunya.


  • El 15 d'abril de 1938 les tropes franquistes arriben a la Mediterrània

    després d'ocupar Vinaròs. Catalunya queda aïllada de la resta del territori de la República.

  • S'intensifiquen els bombardeigs feixistes sobre Barcelona i altres ciutats de Catalunya.

    Granollers és anomenada «la Guernica catalana».

  • La nit del 24 al 25 de juliol de 1938 l'exèrcit de la República creua l'Ebre i agafa per sorpresa l'exèrcit franquista.

    S'inicia la batalla de l'Ebre, la més important de les que van tenir lloc durant la Guerra Civil.

  • L'agost de 1938, Josep Moix, del PSUC, és nomenat ministre del Govern de la República

    en substitució d'un republicà català per tal d'intentar apaivagar les tensions entre el Govern de la Generalitat i el Govern central, instal·lat a Barcelona.

  • El 25 d'octubre de 1938 els exèrcits de l'Ebre i de l'Est acomiaden els seus companys de les Brigades Internacionals.

  • El 28 d'octubre de 1938 se celebra un multitudinari acte de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona.

  • De juliol a novembre de 1938 té lloc la batalla de l'Ebre.

    El 15 de novembre les darreres tropes republicanes, dirigides pel tinent coronel Manuel Tagüeña, travessen l'Ebre per la zona de Flix. L'endemà, finalitza la batalla de l'Ebre i Catalunya queda oberta a les forces feixistes.

  • El 23 de desembre de 1938 Franco inicia l'ofensiva final sobre Catalunya

    El 23 de desembre de 1938 Franco, que havia acumulat 300.000 homes al front de Catalunya, inicia l'ofensiva final sobre Catalunya.

  • El 14 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupen Tarragona.

  • El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupen Barcelona.

  • El 26 de gener de 1939, a la tarda, Joan Comorera surt en cotxe cap a l'exili des de l'Hotel Ritz de Barcelona.

  • El 10 de febrer les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya.

    Els militants del PSUC que no han mort en combat, s'exilien o resten clandestins. Els exiliats passen pels camps de refugiats del Rosselló i, després, segueixen un d'aquests camins: resten a França; continuen l'exili a Amèrica (Mèxic, Cuba, Santo Domingo, Xile) o la Unió Soviètica; s'incorporen a la resistència antinazi en altres països d'Europa; tornen (sovint des d'Amèrica) a Catalunya. A l'interior del país, des de la presó i des del carrer, comença la reorganització del PSUC.

  • Els dies 2 i 3 de març de 1939 se celebra el Comitè Central, dit d'Anvers, a París.

    En el seu informe Joan Comorera declara: «el PSUC no serà mai un partit d'emigració». El Comitè Executiu queda format per Joan Comorera, Miquel Valdés, Miquel Serra Pàmies, Josep del Barrio, Felip García Matas, Josep Miret, Josep Marlés i Rafael Vidiella.

  • El mes de març de 1939 l'exèrcit nazi ocupa Txecoslovàquia.

  • Cap al mes de maig de 1939, Comorera és cridat a Moscou

    Cap al mes de maig de 1939, Comorera és cridat a Moscou per donar compte, juntament amb la direcció del PCE, de les causes de la pèrdua de la guerra d'Espanya. De la banda catalana, hi assisteixen Serra Pàmies i Josep del Barrio, de la banda del PCE, José Díaz, Dolores Ibárruri i Jesús Hernández.

  • El 7 de juliol de 1939 el PSUC és reconegut com a Secció Catalana de la Internacional Comunista.

  • L'agost de 1939 se signa el pacte de no-agressió entre la Unió Soviètica i l'Alemanya nazi.

  • L'1 de setembre de 1939 l'Alemanya nazi envaeix Polònia i comença la Segona Guerra Mundial.

  • Cap al final de novembre de 1939 Comorera se'n vol anar a França

    ho intenta amb Jesús Hernández del PCE marxant a Estocolm via Oslo. El viatge queda interromput per la guerra mundial, s'està uns dos mesos a Estocolm i torna a Moscou.

  • El mes de gener de 1940 es produeix la detenció de la primera direcció del PSUC a la clandestinitat.

    Alejandro Matos és assassinat a comissaria.

  • L'estiu de 1940 Joan Comorera surt de Moscou cap a Mèxic per Vladivostok

    on embarca cap als Estats Units. Com a company de viatge té Santiago Carrillo.

  • A Mèxic, el PSUC publica Catalunya, que durarà fins als anys setanta.

  • Al començament d'agost de 1940 Joan Comorera arriba a Ciutat de Mèxic.

  • Josep Solé Barberà edita un Treball a la presó Model, fet amb paper de fumar.

  • El 15 d'octubre de 1940 és afusellat el president Companys.

  • El 22 de març de 1941 se celebra el consell de guerra contra els militants del PSUC Otili Alba i Tomàs Pons, els quals són afusellats.

  • Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona.

    El dirigeixen Vicenç Peñarroya, Albert Assa i Antoni Pardinillas, que són detinguts el mes d'agost, i Lluís Fernández Roca, que mor abans de delatar els seus companys (es llença a les rodes d'un autobús al carrer Pelai quan la policia el du d'esquer per identificar altres companys).

  • El 22 de juny de 1941 l'Alemanya nazi envaeix la Unió Soviètica.

  • El 25 de gener de 1942 són afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga

    que havien arribat clandestinament des de Mèxic a la frontera de Portugal per reorganitzar el PSUC i el PCE.

  • El 1942 apareixen els primers números clandestins de Treball

    amb una extensió d'un full per les dues cares. És la primera publicació en català que apareix durant la dictadura franquista.

  • El 1942 hi ha un nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona.

    El dirigeixen Manuel Paredes Groman, Agustín Echauri Luis i Piedrafita, que connecten amb grups de Badalona-Sant Adrià, Sabadell i Tarragona-Reus, alguns en funcionament des del 1940.

  • Els comunistes catalans lluiten en la Resistència contra el nazisme arreu d'Europa.

  • El 22 d'agost de 1942 comença la batalla de Stalingrad.

  • El 2 de febrer de 1943 l'exèrcit nazi es retira de Stalingrad.

    Aquest fet constitueix el punt d'inflexió en l'evolució de la Segona Guerra Mundial.

  • L'any 1943 es dissol la Internacional Comunista.

  • El 1944 Joan Comorera publica La nació en la nova etapa històrica.

  • El 1944 arriben a Catalunya Josep Serradell Román i Margarida Abril

    que formen la delegació del Comitè Central per reorganitzar el PSUC. Creix l'organització per radis, amb enllaços guerrillers amb la direcció de França. S'inicia, per separat, la reconstrucció de les JSUC.

  • El gener de 1944 comença a aparèixer amb una certa regularitat Treball.

    El responsable del primer número d'aquesta fase és Josep Serradell Roman. Els encarregats de distribuir aquest exemplar de Treball són detinguts i Roman ha de cremar l'edició.

  • L'abril de 1944 cau el grup de Groman.

  • El 6 de juny de 1944 les tropes angloamericanes desembarquen a Normandia.


  • El 25 d'agost de 1944 París és alliberat.

  • El mes d'octubre de 1944 un grup d'uns 4.000 guerrillers entren a Catalunya des de França

    El mes d'octubre de 1944 un grup d'uns 4.000 guerrillers, majoritàriament comunistes, entren a Catalunya des de França per la Vall d'Aran per instaurar un govern provisional que pretén ser reconegut pels aliats. Es retiren davant la mobilització de l'exèrcit de Franco i la manca de suport de la població.

  • Joan Comorera s'està a Mèxic fins que torna a Europa la tardor de 1945

    fent estades a Montevideo, que serà des d'on sortirà per tornar, ja que Rosa Santacana i la seva filla Núria s'estan a Buenos Aires.

  • Al començament de 1945 la direcció del PSUC es trasllada a Europa.

    Joan Comorera arribarà a la tardor.

  • El 2 de maig de 1945 l'Exèrcit Roig completa l'ocupació de Berlín.

    Cinc dies després, Alemanya signa la seva capitulació incondicional.

  • A França el PSUC comença a editar Lluita

    A França, primer a Tolosa de Llenguadoc i després a París, el PSUC comença a editar Lluita, que serà prohibida el 1950.

  • El 1945 el PSUC forma part del Govern de la Generalitat

    que es constitueix a l'exili presidit per Josep Irla, amb consellers republicans i Comorera. Més tard, s'hi incorpora Serra i Moret. Assaig de política unitària que és interromput 'com arreu d'Europa' el 1948 per la guerra freda.

  • El 20 de novembre de 1945 comença el procés de Nuremberg contra els criminals nazis.

    El testimoni del fotògraf català Francesc Boix, militant del PSUC, és determinant per condemnar els responsables del camp de Mauthausen.

  • El 1946 es reprèn la publicació de Treball

    dirigida per Joaquim Puig Pidemunt i que apareix quinzenalment.

  • El 25 de febrer de 1946 són afusellats els guerrillers del PSUC

    Manuel Donaire, Francesc Serrat i Joan Arévalo, de la Brigada Jaume Girabau.

  • El 1946, a França, el PSUC publica Quaderns de Comunisme

    revista mensual d'orientació teòrica.

  • El juliol de 1947 té lloc l'acte de celebració de la fundació del PSUC a Perpinyà.

  • L'abril de 1947 es produeix l'anomenada caiguda dels vuitanta.

    Són detinguts més de cent militants del PSUC. També és detingut el director de Treball, Joaquim Puig Pidemunt.

  • Després d'un període d'interinitat arriba a Barcelona Gregori López Raimundo

    Després d'un període d'interinitat, sostingut per Josep Salas Hidalgo i altres militants, arriba a Barcelona Gregori López Raimundo, responsable de la delegació del Comitè Central del PSUC a l'interior. Es reprèn la publicació de Treball, que dirigeix Josep Reventós, mentre que Antoni Ara és l'encarregat d'imprimir el diari des de 1948 fins a la seva detenció el 1951.

  • El mes de febrer de 1949 afusellament al Camp de la Bota de Barcelona.

    El mes de febrer de 1949 Joaquim Puig Pidemunt, director de Treball, Númen Mestre, Àngel Carrero i Pere Valverde, militants del PSUC, són afusellats al Camp de la Bota de Barcelona.

  • El 1948 es produeix el que s'anomena el canvi tàctic.

    El PCE i el PSUC proposen dissoldre les «guerrilles». Després d'una reunió, a Moscou, de Dolores Ibárruri, Santiago Carrillo i Francisco Antón amb Stalin, es reuneix el buró polític del PCE, amb l'assistència de Joan Comorera i Josep Moix. S'aprova l'informe de Vicente Uribe que propugna dissoldre les guerrilles 'cada cop més aïllades' i iniciar una lluita de masses partint de les escasses possibilitats legals dels sindicats franquistes.

  • Octubre de 1948 incorporació de Comorera al buró polític del PCE

    La incorporació de Comorera al buró polític del PCE, l'octubre de 1948, acaba resultant el primer pas d'una pretesa supeditació orgànica del PSUC al PCE. La resistència de Comorera a anul·lar la independència política i orgànica del PSUC provoca l'esclat de la crisi en ple estiu de 1949. ARXIU GRANIER 2 (Joan Comorera en una reunió del Buró Polític del PCE. A la seva esquerra Santiago Carrillo i Enrique Lister. Parlant Dolores Ibárruri)

  • El 2 de setembre de 1949 Joan Comorera és suspès de les seves funcions de secretari general

    i el 16 de novembre es fa pública a Lluita la decisió del Secretariat del PSUC d'expulsar-lo del partit. La direcció del PSUC a l'exili queda formada per Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Serradell, Margarida Abril i Pere Ardiaca.

  • El 1950 el PSUC i el PCE són declarats il·legals a França.

    Són detinguts a França 150 membres del PSUC i del PCE, que són deportats a Còrsega i Algèria o expulsats a països de l'Est.

  • El 29 de gener de 1951 Joan Comorera travessa la frontera pel pas de Bourg-Madame/Puigcerdà.

    Rosa Santacana, que l'ha precedit, l'espera a Barcelona.

  • L'1 de març de 1951 es produeix la Vaga dels Tramvies.

    L'augment del preu del bitllet del tramvia en un 40% provoca el boicot dels usuaris del principal transport públic d'aquell moment, que es transforma, el 12 de març, en una vaga general a Barcelona amb repercussions a altres ciutats.

  • El mes de juliol de 1951 Gregorio López Raimundo encapçala la llista de trenta-tres militants del PSUC detinguts.

    Després d'una àmplia campanya de solidaritat internacional, seran condemnats, només, a quatre anys de presó com a pena màxima. Gregorio López Raimundo serà alliberat el 1954 i expulsat a Mèxic.

  • Durant tres anys, Joan Comorera aconsegueix burlar la policia franquista.

    Juntament amb la seva dona, Rosa Santacana, distribueixen per les bústies barcelonines Treball, que ell mateix escrivia i imprimia.

  • El 14 de juny de 1954 és detingut al seu domicili de Barcelona, al carrer Consell de Cent, 248.

  • S'està a la presó Model fins que se celebra el consell de guerra que s'inicia el 7 d'agost de 1957.

  • El 23 d'agost de 1957 el capità general, Pablo Martín Alonso, declara la sentència ferma i executòria.

    Comorera és condemnat a trenta anys de reclusió, amb l'accessòria d'inhabilitació absoluta.

  • Greument malalt, li és denegada la demanda de romandre a l'Hospital Militar de Barcelona.

    El mes de novembre és enviat al penal de Burgos, on pocs mesos més tard, el 7 de maig de 1958, mor.

  • Rosa Santacana és acollida pels comunistes iugoslaus.

    Mor de càncer el 4 d'agost de 1964 a l'hospital de Split.

  • En el transcurs del IV Congrés del PSUC, el novembre de 1977

    uns joves militants i historiadors de la Federació Centre de Barcelona presenten una esmena als documents per tal de rehabilitar la figura de Joan Comorera. L'esmena és aprovada, però Comorera continua sent oblidat en l'acte d'homenatge als militants del PSUC que té lloc el mes de maig de 1980.

  • El 1985 es traslladen a Barcelona les despulles de Joan Comorera

    A iniciativa de la família i de militants del PSUC, i amb el suport de la Generalitat, el 1985 es traslladen a Barcelona les despulles de Joan Comorera, el qual havia estat enterrat en una tomba anònima al cementiri civil de Burgos. La Generalitat li ret un homenatge institucional.

  • La tardor de 1997, es du a terme l'exposició Joan Comorera, un home clau en la política catalana. S'exposa a Cervera i a La Pedrera de Barcelona.

Fundació Nous Horitzons amb la col·laboració de Memorial democràtic
www.joancomorera.com | Tots els drets reservats | Copyright 2009 | webSITE creat i dissenyat per: dos punts documentació i cultura, s.l.